9.2.06

Les Madones i les piscines

A les Madones ens agraden, ja ho sabeu, les dones. I ens agrada anar a la piscina. I ens encanten els vestuaris de la piscina. Envoltades de dones nues. Dones nues que es posen crema. Dones nues que conversen. Dones nues que es pentinen. Dones a mig vestir que es miren.
Però estimades, les Madones no serien les Madones sense un però. No hi ha amo sense odio. Estimem les dones però odiem els infants. I odiem els vestuaris plens de nins cridaners i vulgars que trenquen el plaer abandonat de la dutxa de després. I més que els infants, odiem les mares. Odiem els fills que converteixen les desitjables dones en éssers tan poc atractius com les mares.

7.2.06

València, mon amour

Les Madones menjàvem un sagnós bistec de vedella i una lleugera amanida (i no estem a règim) i hem hagut de deixar el plat a mitges per escriure la nostra ràbia.
Marinador, ciudad de vacaciones. Això ja ens indigna. Que emetin sempre tres anuncis en la mateixa franja de publicitat com si fossin bombes. Això ja ens indigna. Que ens facin creure les bonances d'aquest espoli cultural, territorial i ecològic. Això ja ens indigna. Que hi hagi gent que s'ho cregui. Això ja ens indigna. I que aquest anunci (en castellà, of course) s'emeti a la televisió pública de Catalunya. Això ens indigna.
València a canvi de la independència, no? I les Madones ens demanem, quina independència?
PS. Per cert, també odiem i ens indigna la insípida Anne Igartiburu que pronuncia el merdós text propagandístic amb la boca tan oberta que sembla que s'acabe d'empassar la fava de Nacho Vidal.
Important:
poseu els altaveus i cliqueu sobre la imatge.

2.2.06

Passions