Les Madones

Extra! Extra! Extra!

2008-02-12T19:52:00.000Z

Meine Damen und Herren, Mesdames et Messieurs,Ladies and Gentlemen!
Les madones, sota el nom de Garaix Associades (emulant electrònicament Pessoa), hem obert un floc!
Willkommen, bienvenue, welcome
Im Cabaret, au Cabaret, to Cabaret

La Maga

2006-09-20T12:10:00.000+01:00

Orgull 2006 al carrer

2006-06-25T12:54:00.000+01:00

A la moda de Paris

2006-05-05T20:01:00.000+01:00

Les Madones sempre estem al dia. Per això, i amb motiu del circ que s’ha muntat amb la visita del Benet , volem suggerir-vos com cal abillar-se per a un esdeveniment tan diví. Hi ha ocasions que, com diuen al nostre poble, cal anar “més mudat que una haca en festes“.

Per a ell: proposem bata blanca de cotó engalanada amb els colors d’un dels sants més marietes del nostre patrimoni cultural: Sant Martí. El model el varem trobar a Notre Dame de París.

Per a elles, proposem la línea sòbria del negre més clàssic contrastat amb el blanc discret de la puresa. Tot i que sense perdre l’essència d’allò lèsbic: unes bones bambes per a aguantar la plantà que us espera, sota 40º a l’ombra, al meravellós secarral de la nostra estimada Ciutat de les Arts i les Ciències.

Boing còmics

2006-04-03T16:52:00.000+01:00

Redoble de tamborets i aplaudiment del públic. Llums al centre de la pista i, senyores i senyors, questo è il carro de la farsa! Les Madones encetem una nova línia per fer allò que més ens agrada: Parlar de nosaltres mateix.

Ah, i us recordem que podeu dir la vostra només amb un click.

Les Madones i les piscines

2006-02-09T21:16:00.000Z

A les Madones ens agraden, ja ho sabeu, les dones. I ens agrada anar a la piscina. I ens encanten els vestuaris de la piscina. Envoltades de dones nues. Dones nues que es posen crema. Dones nues que conversen. Dones nues que es pentinen. Dones a mig vestir que es miren.
Però estimades, les Madones no serien les Madones sense un però. No hi ha amo sense odio. Estimem les dones però odiem els infants. I odiem els vestuaris plens de nins cridaners i vulgars que trenquen el plaer abandonat de la dutxa de després. I més que els infants, odiem les mares. Odiem els fills que converteixen les desitjables dones en éssers tan poc atractius com les mares.

València, mon amour

2006-02-07T13:33:00.000Z

Les Madones menjàvem un sagnós bistec de vedella i una lleugera amanida (i no estem a règim) i hem hagut de deixar el plat a mitges per escriure la nostra ràbia.
Marinador, ciudad de vacaciones. Això ja ens indigna. Que emetin sempre tres anuncis en la mateixa franja de publicitat com si fossin bombes. Això ja ens indigna. Que ens facin creure les bonances d'aquest espoli cultural, territorial i ecològic. Això ja ens indigna. Que hi hagi gent que s'ho cregui. Això ja ens indigna. I que aquest anunci (en castellà, of course) s'emeti a la televisió pública de Catalunya. Això ens indigna.
València a canvi de la independència, no? I les Madones ens demanem, quina independència?
PS. Per cert, també odiem i ens indigna la insípida Anne Igartiburu que pronuncia el merdós text propagandístic amb la boca tan oberta que sembla que s'acabe d'empassar la fava de Nacho Vidal.
Important: poseu els altaveus i cliqueu sobre la imatge.

Passions

2006-02-02T18:11:00.000Z

Molts d'anys!

2006-01-04T20:26:00.000Z

Si després de veure aquest fantàstic video (fet amb una càmera fotogràfica i poca cosa més) voleu tenir-lo amb una qualitat excel·lent us el podeu davallar des de l'emule, Només heu de clicar allà on diu Launch no sé què.
Les Madones no es fan responsables dels bacs provocats pel visionat d'aquestes imatges.

Fills de puta

2005-12-15T09:28:00.000Z

Les dones horitzontals

2005-12-12T11:38:00.000Z

Són dones horitzontals però amb molta alçada. Són de Barcelona, però també es desplacen. És un servei sexual de dones per a dones. Us interessen unes hores de sexe deliciós? És Lubna & Companyia.

El riure de Giulietta

2005-12-01T20:36:00.000Z

Aquest és el fascinant riure de Giuletta. El riure jove i intel·ligent de què parlava Ferrater. Feu-li cosconelles al braç o palpau-li les mamelletes (el mamam, diria jo!) i la sentireu.

Joan Ignasi Pla o la timidesa de ser de detres

2005-11-29T10:06:00.000Z

A la darrera entrevista (El Temps, núm. 1119, de 29 de novembre) del Joan Ignasi Pla (o hauríem de dir Juan Nacho Llano, donada la seua afició per l'espanyolisme?) hi trobareu el perfil més pusil·lànime d'aquest polític de mitja quarta. El seu interès per obtenir l'estima de la majoria de votans valencians (inclosos els de dretes) fa que el seu discurs tinga el caràcter aprensiu i timorat del PP més coent. Temps al temps, Juanito... que com deia San Agustí "Per no ser fred ni calent, t'escopiré de la meua boca".

Sabem que sentireu una ràbia infinita en haver llegir l'entrevista, relaxeu-vos maltractant un altre personatget infame.

Declaració de principis

2005-08-19T21:39:00.000+01:00

Volem dones. Volem sexe. Oblideu-vos de consells a l'estil Helena Francis, de declaracions d'amor envilides pels programes escombraries, de confidències pseudopoètiques, de compromisos ad eternum. Per a consumisme banal ja teniu Xueca, per a poesies ràncies ja teniu el bo i millor de la plana lèsbica, per a matrimonis ja teniu el Foro de la familia.
Som dones, som putes, som dolentes, estem bones. Escupim i insultem. Mengem i mosseguem. Bavem i mirem. Sagnem i suem. Som lascives i malignes.
Continuarà.
I mentre, xampany i dones!