A la moda de Paris
Les Madones sempre estem al dia. Per això, i amb motiu del circ que s’ha muntat amb la visita del Benet , volem suggerir-vos com cal abillar-se per a un esdeveniment tan diví. Hi ha ocasions que, com diuen al nostre poble, cal anar “més mudat que una haca en festes“.
Per a ell: proposem bata blanca de cotó engalanada amb els colors d’un dels sants més marietes del nostre patrimoni cultural: Sant Martí. El model el varem trobar a Notre Dame de París.
Per a elles, proposem la línea sòbria del negre més clàssic contrastat amb el blanc discret de la puresa. Tot i que sense perdre l’essència d’allò lèsbic: unes bones bambes per a aguantar la plantà que us espera, sota 40º a l’ombra, al meravellós secarral de la nostra estimada Ciutat de les Arts i les Ciències.
Les Madones dixit @ 20:01
10 Comments:
hello, Madones.
No podríeu inventar un vestit per polítics. Per na Cirer and company no.
Un vestit pels polítics que intentam fer les coses ben fetes encara que ens equivoquem.
La política que intenta fer les coses ben fetes encara que s'equivoque no ens interessa. I els polítics ja tenen un vestit inventat: El de fer política fins i tot a espais que no els pertanyen. Quin fàstic, xicon! No et relaxes mai o què?
Per cert, mai t'han explicat què és un signe interrogatiu??? (Te'n regalem tres, mira)
Bé,perdonau, no us volia ofendre. Simplement volia fer un comentari "simpàtic".
Sí, em relax sovint. No he escrit al vostre bloc per fer política, ni molt manco. Em pensava que tots els comentaris eren ben rebuts. Perdonau.
Pere, estic d'acord amb elles, relaxa't!!!
I nines, no faceu sang. La majoria de les persones que corren pel món no sabem viure com ho feu vosaltres. No vos vull demanar comprensió, ni tolerància, ni acceptació. Aquest és el vostre espai. Però, i ho dic amb coneixement de causa, els polítics no deixen mai de guardar les formes, de complir unes mínimes normes de correcció, de parlar sempre del mateix, d'estar a la defensiva i d'estar en tensió.
Per cert, jo quan veig aquest post no puc deixar de recordar que voltros ereu a Paris mentre jo plorava por los rincones. Sou unes males putes!
Ho sento Pere, la meva intenció era defensar-te, però m'he liat.
Les dones som dolentes i això és un cau de víbores. Facis el que facis segur que t'ompliràs de verí.
Besades a tos tres
No em molesta que les dones siguin violentes. A més, no ho crec.
Jo, políticament correcte? Si llegeixes El Mundo o el meu bloc veuràs com precísament m'acusen de lo contrari.
Em sembla bé aquesta pàgina i la llibertat sexual. Trob que estam massa condicionats per un entorn social que és molt poc social i molt repressor. La naturalitat és una cosa que es perd i la recerca del plaer també. Al final tots volem ser feliços i el plaer també és felicitat. No sé, perdonau el rollo.
volia dir dolentes no violentes. No som maso encara que és un tema a parlar.
Pere, carinyo, pel teu comentari puc deduir que no has entès res. Jo llegesc el Mundo i de tant en tant el teu bloc, i continuu afirmant que sempre intentes ésser políticament correcte.
Per cert, de llibertat sexual, de repressió i de masoquisme en parlam quan vulguis.
Avui em trobe políticament correcta, xiques. I coherentment política com sóc obriré tots els blocs i bloquets que puga per tal de dir-li al món lo reboniqueta i enrotllada que sóc. Mira, ara aniré al bloc de Les Madones, aquell de les que parlen de llibertats sexuals (ui!) i que són lesbianes (això de segur que em sumarà punts!). Ai, sí. Mira que estic al dia, xica. Mira que sóc una dona com cal. Mira com puc fer d’internet un saquet per a guanyar adictes. Sóc tan guapa i tan templà que no m’aguante. I m’agrada l’humor (sempre dins de certs límits) i m’agrada que em miren (el melic, of course). Estic que rebente!
Besades a totes les Madones per guapes i reguapes. Ale, dios.
A mi m'avorreix la correcció política, però m'encanten els hooooomes, ai, no ho puc evitar.
Sou una passada, madonettes. Vosaltres també m'agradeu, però és un plaer platònic, intel,lectual, pur i sense cos... Què hi farem? Ningú no és perfecte, ni el Lemon ni jo.
Publica un comentari
<< Home